Vaig néixer el juliol del 1959, sota el signe del cranc, al barri de Les Corts de Barcelona.

A les llars no hi havia encara televisió, però si que hi havia llibres; a la meva n’hi havia força, que jo fullejava des de ben jovenet. I fou així que els poetes s’instal·laren en el meu esperit; primer foren els castellans (els catalans de totes èpoques havien quasi bé deixat d’existir des de feia temps). Els clàssics, els romàntics, els barrocs, els del 27 i els del 98 omplien moltes de les meves hores de lectura. Amb l’arribada dels anys 70, els cantautors espanyols, catalans i sud-americans van eixamplar la meva sensibilitat poètica i musical. L’ambient universitari de les acaballes d’aquella dècada em va estimular encara més l’esperit creatiu. Poc més tard vindria, oh muses!, el descobriment clandestí de la cançó francesa.

La meva vocació ha estat sempre la de lletrista i adaptador. Els anys 80 vaig

 

escriure alguns temes per a cantants de l’época, i vaig treballar de guionista en un programa de Radio Nacional a Barcelona, on combinava textos literaris i música, just abans de marxar a viure a Sevilla (on vaig fer de locutor en programes musicals a Radio Cadena Española i a Canal Sur) i després a Madrid (on vaig exercir diversos oficis). Allí vaig publicar 3 llibres de poesia en castellà, signats amb pseudònim i molt precipitats, però que allí queden.

Aquest periple de dotze anys em va portar de retorn a Barcelona l’any 1999. Per sort, a cap de les meves moltes mudances es van perdre els textos en català que escrivia des de ben jove; alguns d’aquests textos, i altres publicats als llibres, han anat prenent forma de cançons o poemes musicats a l’àlbum Desconeguda, juntament amb escrits més recents.

L’any 2013 vaig conèixer en Xavier Batllés, històric de la contracultura musical dels 70 a Barcelona, que ara fa de productor i arranjador, i junts vam començar l’aventu-

 

ra de musicar algunes de les meves adaptacions d’autors francesos i italians en un cd anomenat “Recitatiu”. Aquesta esperiència, molt ben rebuda en l’entorn poètic i musical, ens va portar a embarcar-nos en una obra més complexa, que és el CD “Desconeguda”, publicat el 2017, aquesta vegada amb textos propis. En les gravacions hi han col·laborat 57 músics i cantants. Dos dels texos d’aquest disc han estat guardonats en certàmens literaris. Hi ha cançons (interpretades per mi o per altres) i textos dits, amb composicions musicals d’en X. Batllés, excepte dues peces de música clàssica que serveixen de suport a textos recitats, de les quals ell ha fet l’arranjament.

Recentment he adaptat temes de Brassens i Léo Ferré per al repertori de Gemma Humet amb Toti Soler. Actualment, amb en Toti, estem treballant en un disc d’homenatge a Ferré, amb qui ell va tocar i enregistrar diverses cançons.

I seguim treballant…