Se n’anava la llum
llavors tu m’has mirat
jo t’he mirat als ulls
i la llum ha tornat.
Ja no sé fins quin punt
quan em claves l’esguard
em puc dir foll de tu
o per tu il·luminat.
He bajado a los espesos cenagales, a los barros. He subido a las más altas claridades.
Nosaltres som riure desig i presència la rauxa i el vent la nit que ens envolta l’esperit la matèria i el dia que neix
Se n’anava la llum llavors tu m’has mirat
Cuán efímera la vida es un vago acontecer
Un río de champaña resbalaba entre tus senos. Absorto contemplaba sus meandros, y mis dedos
Dia d’ira aquell dia que veurà la joia escrita
Empujados por la inercia de ser forma con sentido ríos en almíbar recorrían las venas de la tierra
Logaritme neperià la teva pell diagrama cartesià els teus cabells