Dia d’ira


Dia d’ira aquell dia
que veurà la joia escrita
a l’esguard dels qui ara criden

Com tremola ja el futur
perquè veu el jutge nu
davant el seu poble, mut!

Convocats tots pel bell so
de la veu que surt dels cors
pujarem junts fins al tron.

I dirà Mort a Natura:
“Porta’m déus i criatures,
els jutjats ara són jutges!”

Sense lleis que avui sotmeten
naixeran de velles cendres
dones i homes d’un nou segle.

Quan el jutge sigui feble
la foscor perdrà el seu regne
hi haurà llum i no tenebres.